REDES LOCALES

Targetes de xarxa : Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa.

Un ruter o encaminador, de l'anglès router, és un dispositiu que permet interconnectar ordinadors que funcionen en el marc d'una xarxa.

Un Hub o concentrador, és un element de xarxa que serveix per connectar diversos equips entre si com ara PC, un portàtil, un tablets o fins i tot la televisió. HUB s'usa també per referir-se als concentradors USB o un altre tipus de connexions en què la funcionalitat és semblant.

Un switch o commutador és un dispositiu d'interconnexió de xarxes informàtiques. En computació i en informàtica de xarxes, un switch és el dispositiu analògic que permet interconnectar xarxes operant en la capa 2 o de nivell d'enllaç de dades de el model OSI o Open Systems Interconnection.

Un punto de acceso inalámbrico (en inglés: wireless access point, conocido por las siglas WAP o AP), en una red de computadoras, es un dispositivo de red que interconecta equipos de comunicación inalámbricos, para formar una red inalámbrica que interconecta dispositivos móviles o tarjetas de red inalámbricas.

Un rack es un estante metálico cuya finalidad principal es la de alojar equipamiento electrónico, informático y de comunicaciones donde las medidas para la anchura están normalizadas para que sean compatibles con el equipamiento de cualquier marca o fabricante.

Un CPD és un edifici o sala de grans dimensions usada per mantenir en ell una gran quantitat d'equipament informàtic i electrònic. Solen ser creats i mantinguts per grans organitzacions a fi de tenir accés a la informació necessària per a les seves operacions o bé com a espai de venda o lloguer.

La fibra òptica és una fibra flexible, transparent, feta a l'embotir o extruir vidre (sílice) o plàstic en un diàmetre lleugerament més gruixut que el d'un cabell humà.

En telecomunicaciones, el cable de par trenzado es un tipo de cable que tiene dos conductores eléctricos aislados y entrelazados para anular las interferencias de fuentes externas y diafonía de los cables adyacentes. Fue inventado por Alexander Graham Bell en 1881.